La força d'una idea

Obviem i oblidem massa sovint el que suposa enfrontar-se a un equip com el Barça. Els mateixos que posaven Neymar a l'alçada de Messi abans de la final del Mundial de Clubs van ser també els encarregats de retirar-li l'etiqueta de crack al prometedor jugador brasiler, i fins i tot es van atrevir a criticar el seu entorn i l'aureola de superestrella que l'envolten com si ell hagués anat fent gala de tan elevat guardó. De fet, si hi ha alguna qualitat destacable i remarcable en el caràcter d'aquest projecte de gran jugador és la humilitat i el respecte que a mostrat envers el Barça i Messi, afirmant que els considera el millor equip i el millor jugador del món respectivament.

Els anàlisis que es produeixen minuts després d'haver compartit terreny de joc amb el Pep Team són precipitats i injustos a parts iguals, mancats de coherència i on només la decepció i la ràbia actuen com a vehicles d'arguments buits i poc constructius per considerar que els blaugrana s'han trobat amb un rival aparentment absent, tou i sense orgull propi.

Així doncs, no és estrany que les crítiques que ara rep Neymar, fa una setmana fossin per a Cristiano Ronaldo, un jugador que porta més gols que partits amb el Reial Madrid i que a més, és el principal causant que el Barça, considerat per alguns el millor equip de la història, hagi tingut un digne adversari en les seves curses cap als diferents títols que ha estat capaç d'aconseguir.

El Barça despulla els rivals i els disfressa del que vol perquè acapara la possessió de la pilota i si no tens mecanismes per prendre-li és molt difícil que aconsegueixis interpretar el paper que havies estat assajant durant tota la setmana o fins i tot durant anys, i les conseqüències són que el dia de la funció sembla convertir-se en un parany d'un director embogit que ha decidit canviar el decorat i la música sense previ avís i no fent cas del que posava al guió.

Un Barça imprevisible, líquid (com diu Martí Perarnau), de vegades parsimoniós, enteranyina la seva presa i l'estaborneix amb un verí que el deixa fora de combat durant gran part del partit. Voraç i despiadat, aprofita qualsevol moviment en fals per donar el cop de gràcia i deixa sense alè ni resposta el seu contrincant, encara que es tracti del seu principal enemic, el qual fins aleshores no havia tingut cap mena de compassió en les seves desfetes anteriors.

No es pot culpar un sol jugador d'haver-se sotmès a la tirania blaugrana, ni tan sols un equip. Les mesures de referència i les comparacions quan Messi i companyia són sobre el camp cauen pel seu propi pes i no empetiteixen les víctimes ni converteixen en fracàs la casualitat d'haver coincidit en el temps amb aquesta conjunció de futbolistes, sinó que desmereixen i lapiden la poca credibilitat de qui s'atreveix a usar-les per no mostrar respecte ni sensibilitat pel joc d'uns i altres ni pel futbol en general.