"Poc fi", "espès", "lent" o "desafortunat" són adjectius que s'han fet servir a l'hora de valorar el joc del Barça. Adjectius que no permeten endevinar un estat de crisi però que en canvi s'han pres com a referència per afirmar que l'equip no passa per un bon moment o que hi ha jugadors que necessiten descans i fins i tot s'aventuren a criticar el rendiment de Lionel Messi, el gran favorit per endur-se la seva tercera Pilota d'Or consecutiva.
No seré jo el que gosi posar en dubte que possiblement han estat els 3 pitjors partits que han jugat els blaugranes des que es va iniciar la temporada 2011-2012, però com qualsevol problema faríem bé de mirar d'esbrinar-ne les causes i analitzar-ne el context en què s'ha produït per tal que les solucions vagin florint a mesura que avança la competició.
D'entrada, cal que posem en perspectiva que partim del punt inicial on el gran "fracàs" del Barça recau en el fet de no haver estat capaç de guanyar el Sevilla ni golejar el Viktoria Plzen i el Granada. En cap cas estem parlant de derrotes incontestables o d'errors garrafals que hagin pogut costar punts crucials que requereixin d'una reflexió més exhaustiva.
Aquests equips han afrontat els partits creient-se i sabent-se inferiors al Barça i han utilitzat una arma totalment lícita per contrarestar aquesta diferència, posar l'autobús (com es diu en l'argot futbolístic), jugant molt concentrats, amb les línies ben juntes i creuant els dits perquè la seva feina no se'n anés en orris per culpa d'una genialitat del rival. A més, els 3 han demostrat tenir una idea clara de joc per no permetre el joc fluïd al que ens té acostumats l'equip de Guardiola i impedir que creessin gaires ocasions manifestes de gol ja que la tònica s'ha repetit en cadascun dels partits: regalar tota la possessió i recular a mesura que avancés el Barça, perquè aquesta possessió no fos efectiva. Aquest fet, ha provocat que a l'equip li hagi costat molt guanyar l'esquena dels defensors i tampoc ha aconseguit tenir uns contra uns clars, ja que els jugadors rivals es movien en bloc per tal d'evitar caure en un enfrontament directe amb jugadors tan desequilibrants com Messi o Iniesta, preferint que aquests guanyessin metres però sense anar a buscar la pilota per impedir que els superessin de forma clara i provoquessin un desequilibri en el joc.
Estem farts de sentir que el Barça fa gairebé més gols quan recupera una pilota que quan comença una jugada des del darrere i és precisament això el que han intentat evitar els equips rivals. Han preferit renunciar a crear alguna ocasió de gol aïllada a canvi de millorar en l'aspecte defensiu, obligant el Barça a haver d'inventar en cada jugada ja que no disposava del factor sorpresa que suposa robar l'esfèrica en camp contrari. Si sumem aquest factor al fet que Javi Varas tingués una nit molt inspirada i al fet que no ha sabut aprofitar les poques ocasions generades en moments clau del partit és normal que aquests partits provoquin certa angoixa (no en els jugadors) en l'entorn culer.
Per altra banda, hi ha molt motius per pensar que aquest equip progressa ja que, sense anar gaire lluny, l'any passat es posava com excusa a algun mal resultat el fet que l'equip jugués amb Mascherano i Abidal de centrals i a dia d'avui ningú dubta que són tan o més importants com els teòrics titulars. L'equip es pot haver ressentit una mica de les lesions i de la càrrega de partits però en cap cas ha perdut la seva identitat, segueix sent reconeixible i així ho reconeixen els propis rivals amb els seus plantejaments. Les garrofes se les jugaran a partir del mes de març i mentre algú no aconsegueixi demostrar el contrari, segueixen sent els màxims favorits a tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario