El que és clar és que Bojan necessita minuts, però sobretot el que necessita és que algú li pugui donar la confiança que necessita un noi de 20 anys (sí, només té 20 anys) per poder fer-se un lloc dins d’un equip important i d’aquesta manera cremar etapes d’una manera molt més escalonada que la que li ha permès l’exigència i immediatesa de Can Barça. El fet que Luis Enrique hagi apostat tant fort per ell, de ben segur que li proporcionarà l’estabilitat emocional que li ha mancat a Barcelona, on cada passada dolenta s’ha observat amb lupa i on cada ocasió de gol fallada servia per emetre judicis negatius cada vegada més vehements sobre el seu futur.
La vàlua de Bojan no s’ha sobrevalorat, ja que la seva trajectòria formativa és impressionant si tenim en compte que ha estat el màxim golejador de la història de la pedrera amb més de 800 gols marcats en escasses 7 temporades, però hi han hagut fets que l’han perjudicat durant la seva etapa d’adaptació i consolidació com a jugador de la primera plantilla que s’han de tenir molt en compte si es vol fer un anàlisi acurat del seu cas concret.
El fet que l’ha perjudicat més, encara que a priori pugui sorprendre, va ser el fet que Frank Rijkaard el fes debutar a la Lliga 2007/08 amb només 17 anys com a conseqüència del mal rendiment d’alguns dels millors jugadors de l’equip com Ronaldinho o Deco que estaven duent a la deriva a un equip que havia protagonitzat una etapa gloriosa, però massa curta, que va ser capaç d’aconseguir 1 Champions i 2 Lligues en 3 anys. El seu bon rendiment (va marcar 10 gols en 31 partits de Lliga) i la necessitat d’aferrar-se a nous ídols per poder superar la desídia del 10 brasiler van fer que es guanyés un lloc a la primera plantilla i que, com a conseqüència, la seva trajectòria formativa es veiés truncada arribant a disputar només 15 partits (marcant 9 gols) amb el Barça B, menys que el propi Messi.
El segon fet clau va molt lligat al primer i recau en la sensació, errònia, que tots els jugadors que degut a la seva gran qualitat i precocitat són capaços de cremar etapes ràpidament a les categories inferiors, també seran igual de capaços i precoços per adaptar-se al ritme de joc del primer equip. Si a aquesta mala apreciació li sumem el fet que durant l’etapa de Guardiola han aparegut jugadors com Busquets, Pedro o l’explosió final de Messi, fan que la comparació deixi Bojan en una mala posició i és llavors quan hem de tornar a tenir en compte que només té 20 anys, l’edat en la que Andrés Iniesta aconseguia formar part de la primera plantilla definitivament.
Un altre aspecte que explica les dificultats de Bojan per sentir-se un jugador important i fer-se un lloc al Barça ha estat la seva demarcació sobre la gespa. La seva condició de 9, el que entenem en l’argot futbolístic com un killer de l’àrea, ha fet que hagi hagut de competir amb els millors davanters del món. Primer va ser amb Eto’o, després amb Ibrahimovic i finalment amb un d’inesperat, el propi Leo Messi. El fet que Guardiola hagi promocionat i engrandit la figura de l’argentí com a golejador han provocat fets insòlits com la de veure David Villa en una de les bandes de l’atac o el fet de malvendre a Zlatan per voler prendre-li, amb la millor de les intencions, espai i protagonisme atacant al millor jugador del món. Així doncs, el paper de Bojan quedava relegat a actuar com a millor actor secundari en cas que la pel·lícula del partit no fos la que s’esperava, disposant de molt pocs minuts que no li donaven opcions de poder demostrar un potencial que s’endevinava però que requeria de més continuïtat.
