Guardiola, segueix creient en nosaltres

El diumenge, contra el València, va donar la sensació que els jugadors volien demostrar al seu entrenador, Pep Guardiola, tant sobre el terreny de joc com en les entrevistes post-partit, que segueixen compromesos amb aquest projecte i que confien en ell perquè segueixi sent el líder i mentor que els guiï cap a la recerca de nous i il·lusionants reptes.

Foto d'arxiu: Renovació de Guardiola
per a la temporada 2011/12.

Tot i que el partit va començar amb un altre gol en contra en els primers minuts de joc, el Barça va tornar a ser el de les grans ocasions, aquell equip que imprimeix un ritme tant elevat que dilueix de manera exagerada les forces i habilitats del rival, convertint-lo en una joguina, es digui València o Reial Madrid.

La disposició inicial, amb Xavi a la banqueta, feien presagiar un altre partit travat contra un equip que tradicionalment ha aconseguit posar en problemes els blaugrana però que encara que sembli mentida, des que Unai Emery n’és l’entrenador, sempre ha perdut al Camp Nou. Sorprenentment i valgui com a precedent, la baixa del de Terrassa pràcticament no es va notar i encara que sempre és injust personalitzar, en aquest cas em sembla necessari i quasi obligat enaltir el paper que interpreta Sergio Busquets en aquest equip per aconseguir diluir una absència tant important.

Busquets anticipant-se a Rami.

El de Ciutat Badia, fidel a la seva regularitat, va tornar a fer un partit sublim en l’organització del joc, descarregant Cesc d’una funció en la que no s’acaba de trobar còmode i fent de Xavi o més aviat de “4” clàssic, la posició que va ocupar Guardiola en els seus dies com a jugador. La importància que ha adquirit la posició de mig-centre en l’etapa de creació fan de “Busi” un jugador insubstituïble ara mateix, ja que sense ell, l’equip s’ha vist obligat a canviar la pausa per la precipitació, fet que impedeix elaborar el joc de posició al que ens té acostumats i que provoca que les successives pèrdues de pilota l’hi impedeixin defensar-se a través de la possessió de la mateixa.

Com no pot ser d’una altra manera, el gran beneficiat de la bona circulació de la pilota és el millor jugador de l’equip i del món, Leo Messi. Quan el mig del camp funciona, l’argentí no es veu obligat a participar del triangle creatiu que Xavi, Busquets i Iniesta eleven a la seva màxima expressió, i el seu recorregut sobre el camp esdevé més curt, més precís i més efectiu, mossegant quan cal i guardant energies també quan cal. Quan, pel contrari, falten dos dels tres vèrtex del triumvirat, el joc de l’equip s’enquista i Messi es veu obligat a participar en la distribució (on també destaca), però condemnant l’equip a què la seva estrella ofensiva hagi de sortejar masses cames per poder trepitjar el seu hàbitat natural, els voltants de l’àrea rival.

Messi enduent-se la pilota cap a casa.

Però això, la llibertat i alegria que caracteritzen el joc del “10” blaugrana és deuen també a la feina més fosca, sacrificada i segurament menys valorada que fan la resta de companys. Que Messi s’endugui la pilota a casa com a conseqüència del seu pòquer de gols a un dels porters que uns dies abans semblava minvar-li la moral, és gràcies també a l’obsessió de Pedro per pressionar la sortida rival, al desgast i desplegament físic i tècnic d’un gran Alexis, al tot terreny Cesc que segueix entestat en demostrar que pot destacar jugui on jugui, a la demostració de caràcter de Piqué que va sobreposar-se a una setmana força difícil o a la seriositat i sorprenent maduresa de Montoya i Tello.

El Barça segueix a 10 punts del líder, el Reial Madrid, però més enllà d’obsessionar-se en retallar punts desesperadament al seu màxim rival és més important que l’equip es miri al mirall i busqui recuperar les sensacions que l’han dut fins aquí. Les distincions i reconeixements mundials que ha rebut aquest equip no només són conseqüència dels títols aconseguits sinó també per com s’han produït. Si són capaços de conservar l’essència, i això depèn només d’ells mateixos, potser no serà suficient per capgirar la classificació, però faran que la temporada es pugui fer molt llarga per als blancs i seguiran sent el rival a batre.


Recomanació musical: Delafé y las Flores Azules - Espíritu Santo.
Aquest divendres la liarem i molt al concert que fan a l'Apol·lo!!!