La temporada és llarga però el marge d'error es redueix

L'empat d'ahir és una batacada per les aspiracions del Barça a la Lliga, un cop fort que l'allunya a 5 punts del líder, un Madrid sòlid que tot i demostrar una vegada rere l'altra la seva incapacitat de plantar cara al Barça segueix guanyant la resta de partits amb la mateixa solvència que ens tenien acostumats els de Guardiola aquests darrers 3 anys.

La Lliga que està fent el Barça no és bona, o millor dit, seria bona per a la majoria d'equips, però no ho és per competir amb un equip com el Madrid, que està aprofitant totes i cadascuna de les ensopegades que ha patit l'equip fora del Camp Nou. Les estadístiques canten i confirmen que la superioritat aclaparadora que demostren els culers a casa on només han concedit un empat i han estat capaços de marcar 39 gols sense ni tan sols concedir-ne un de sol als rivals no es repeteix lluny del seu estadi. L'equip no està rendint ni de bon tros de la mateixa manera com a visitant ja que només ha aconseguit guanyar 3 dels 8 partits que ha disputat, aconseguint únicament 3 gols més que els seus contrincants (12 a 9) i on destaca una dada per davant de la resta: el Barça només ha estat capaç de guanyar per més d'un gol de diferència al Bernarbéu.

Aquestes dades ajuden a reforçar, per a molts, la teoria que els de Guardiola no estan tant forts com en anys anteriors o fins i tot, per d'altres, la fi del "Villarato" (article Alfredo Relaño), però l'únic que demostra és que la Lliga és la competició més exigent que hi ha, que t'obliga a superar-te cada 15 dies en un camp i contra un equip diferent que pretén demostrar que pot competir contra el que s'ha denominat com un dels millors equips de la història per poder donar una alegria a la seva afició, que celebrarà un empat com si d'un títol es tractés.

La diferència de 5 punts és gran però no és insalvable. De la mateixa manera que s'han deixat escapar punts que a priori s'havien d'aconseguir amb certa facilitat, l'equip pot encadenar una ratxa que posi a prova la fiabilitat del Madrid com a veritable aspirant al títol. S'ha de tenir en compte que una única ensopegada de l'etern rival tornaria a posar en disposició al Barça d'arrabassar-li la primera posició de la Lliga en el duel que els enfrontarà a la jornada 35, a falta de 3 partits perquè conclogui la Lliga, on els rivals que intentin evitar el descens seran molt més perillosos que els que a priori poden considerar-se els rivals més complicats com són València, Athletic de Bilbao o l'imprevisible Atlètic de Madrid.

La temporada és una carrera de fons en el que el més important no és no perdre mai sinó no donar-se mai per vençut i on moltes vegades la fatiga pot esdevenir més mental que física. El que sàpiga gestionar millor els alts i baixos que poden suposar un èxit o un fracàs a la Champions i/o a la Copa del Rei demostrarà que és el més ben preparat per afrontar el darrer tram de la competició on els 5 punts deixaran de semblar un abisme per convertir-se en un petit coixí en el que més val no acomodar-s'hi si no es vol tirar per la borda el treball i el sofriment de tot l'any.

Si el Barça no seguís sent el Barça o si es comencessin a evidenciar símptomes de flaquesa o de manca de fam en la plantilla no s'hauria passat per sobre del Milan a San Siro o del Madrid al Bernabéu. El més important és no despenjar-se per poder arribar viu i amb opcions al mes d'Abril ja que si la Lliga és la vareta que ajuda a mesurar l'estat de forma dels equips voldrà dir que l'equip estarà lluitant per completar una altra magnífica temporada.